'Deixant anar..., l’espurna del moment'

 

  En un moment donat, alguna cosa crida la meva atenció: les branques retorçades dels arbres del meu carrer, el color indefinit del mar els capvespres d’estiu, l'expressió d’una mirada viscuda o la corba que dibuixa un gest carregat de tendresa. M’envaeix una emoció i sento la necessitat d'expressar-la. Sovint no tinc clar com ho faré, perquè el que m'atrau del que veig no és res concret, és més aviat la intensitat de l’instant viscut; una sensació, completament efímera, inatrapable...

 

         N’ha deixat, però, un rastre, i llavors al taller busco la manera de plasmar-ho. M’atrau aquest joc de voler atrapar la forma i a la vegada voler deixar-la marxar. El color deslligant-se de la forma i la forma deslligant-se del color.

 

          Puc començar a pintar amb aquarel·les, o amb acrílics, amb pinzells o amb esponges, amb transparències o amb els gruixos del monotip, per acabar fins i tot amb olis; tot s'hi val, amb l'única finalitat d'aconseguir transmetre una espurna del moment.